La meva biografia
Sóc l’Angel Ros. Vaig néixer a Lleida, al carrer Paer Casanovas, l’any 1952. El meu pare –el Fèlix– era navarrès i la meva mare –la Teresa– era de Mollerussa. El pare treballava a la Renfe i era el Cap de l’estació -els vells ferroviaris el recorden sempre amb la seva pipa. És per això que des dels 7 anys i fins que vaig anar a estudiar la carrera, vàrem viure amb els meus pares i la meva germana a l’estació. M’agradaven –i m’agraden– els trens, entre d’altres coses pels entranyables records que em desperta l’estació de la nostra ciutat.
Estic casat amb la Neus, que va néixer a Ponts però ens vam conèixer a Lleida. Tinc dos magnífics fills, l’Eduard i la Marta. Vaig estudiar 10 anys als Maristes i el darrer any a l’Institut que ara es diu Màrius Torres.
Formació
Per als meus pares la formació dels seus fills era fonamental i van fer tot el que van poder perquè pogués estudiar la carrera que m’agradava. Compatibilitzava els estudis amb donar classes als Maristes i als Salesians de Barcelona perquè era necessari ajudar els meus pares a pagar les despeses de la meva formació.
M’apassiona la ciència, per això em vaig llicenciar en Ciències Físiques a la Universitat de Barcelona. Però també m’interessaven les tecnologies i, és per això, que uns anys després em vaig doctorar en informàtica a la Universitat Politècnica de Madrid, ciutat en la qual també vaig fer el Màster a l‘Instituto de Empresa.
Experiència laboral
De la meva etapa laboral inicial recordo sobretot el meu període de becari a la IBM i el temps que vaig estar com a informàtic a COPAGA a Lleida. Moltes són les experiències que vaig aprendre aleshores i, encara avui, són vàlids bona part dels coneixements que vaig adquirir en les meves primeres feines.
Més tard vaig entrar a treballar a l’Àrea d’Informàtica de l’Ajuntament de Lleida, al voltants de l’any 1977, amb l’alcalde Corbella, a les ordres de l’Enginyer Municipal Josep M. Cots, un dels meus mestres. Amb l’alcalde Siurana vaig passar a ser Cap del servei d’Informàtica de la Paeria.
L’any 1985, l’alcalde Tierno Galván em va fitxar a l’Ajuntament de Madrid per a ser el Gerent del Centro Municipal de Informática, on vaig continuar treballant a les ordres de l’alcalde Juan Barranco, quan va morir Tierno Galván.
L’any 1990, l’alcalde Pasqual Maragall em va donar l’oportunitat de dirigir tota l’àrea de Tecnologies de l’Ajuntament de Barcelona. Com veureu, he tingut la sort de treballar al costat de grans Alcaldes i bones persones de Lleida, Madrid i Barcelona.
De la gestió en l’àmbit públic, vaig passar a la gestió privada: primer a la San Miguel, l’empresa cervesera lleidatana, llavors instal·lada a Barcelona, i després a la Coca-Cola, també a Barcelona, on vaig encarregar-me de la direcció de l’Àrea d’Organització i Sistemes.
Al llarg de la meva trajectòria professional he tingut la sort d’haver pogut treballar directament en la gestió de l’àmbit públic i de l’àmbit privat. Aproximadament, la meitat de la vida laboral a cada un dels llocs. El coneixement d’aquests dos sectors ha estat una important experiència i un bagatge que m’ha estat molt útil també, sens dubte, en la meva tasca d’alcalde de la ciutat de Lleida.
Bé, deixem la meva vida formativa i laboral, que teniu dret a saber. M’agrada, estar amb la gent: escoltar i parlar. Ja ho sabeu. I m’agrada especialment parlar amb els joves que són el nostre present i futur. Penso que la formació i la preparació de les persones és bàsica i fonamental. L’educació és allò que ens dóna la llibertat, ens forma en els valors i és la base de la igualtat d’oportunitats per a totes les persones.
La docència
Per una cosa i altra m’apassiona la docència i he intentat sempre reservar una part del meu temps per donar classes a joves universitaris. No ho he deixat de fer mai, ni ara que sóc Alcalde. Sempre que he anat a una nova feina he posat com a condició poder dedicar unes hores a la docència.
He impartit física a la Facultat de Medicina de Lleida, i sistemes d’informació a l’Escola Politècnica de la UdL. També he estat professor d’enginyeria informàtica a la Universitat Politècnica de Catalunya, he impartit classes a ESADE i també d’enginyeria informàtica a la Salle de la Universitat Ramon Llull.
Vida política i associativa
Tant com la ciència i la docència, m’agrada treballar per a la societat. Crec que treballar per millorar la vida de les ciutats i de les persones que hi viuen és una gran responsabilitat. Cadascú de nosaltres podem fer-hi aportacions positives i el conjunt de totes aquestes aportacions contribueix a la millora del seu conjunt. Gràcies a aquest convenciment -i perquè sóc un progressista, convençut de la necessitat de la política- m’hi vaig implicar activament des de molt aviat.
Vaig viure a primera fila el final de la dictadura, la transició política i la lluita per les llibertats. Com una part de la meva generació implicada en la política del moment, em vaig afiliar al PSUC a la dècada dels setanta.
Convençut del paper fonamental de la societat civil organitzada en la construcció de la Lleida dels primers anys democràtics, vaig col·laborar a fundar l’Associació de Veïns del Camp d’Esports, de la qual també en vaig ser el president. Més tard, amb una colla de companys entusiastes, vaig contribuir a la fundació de la Federació d’Associacions de Veïns, i en vaig ser secretari i després president. En la meva vida associativa també he participat en la gestió del Centre Excursionista i del Cine Club - Lleida.
Com aleshores, continuo pensant que la força d’una ciutat i d’una societat prové en bona mesura de la densitat i implicació social i cívica del seu associacionisme.
L’any 1979 em vaig incorporar al PSC com a militant i continuo sent un socialista actiu i convençut, orgullós del meu partit i del que ha fet per aquest país al llarg de la nostra historia recent. En el PSC formo part dels òrgans de direcció del partit, tant a nivell local, provincial i a nivell de Catalunya.
Sota aquestes sigles vaig tenir l’oportunitat de ser elegit regidor de l’Ajuntament el 2003. Poc temps després, degut a la renúncia de l’aleshores alcalde i amic Antoni Siurana, quan va passar a conseller d’Agricultura, vaig tenir l’honor de ser escollit Paer en Cap de Lleida. Era el 8 de gener de l’any 2004.
Per a mi fer política és poder desenvolupar projectes de millora i de futur, és rigor, és proximitat, és coneixement dels problemes de les persones, de les alegries i de les dificultats, de les expectatives i il.lusions, és implicació, és responsabilitat cívica i servei a la nostra ciutat i als ciutadans. És així com la interpreto i com la visc, intensament.
Aficions
A la vida hi ha temps per a tot si sabem planificar-la, prou difícil en la meva tasca actual. Intento trobar moments per poder gaudir de les coses que em fan feliç i les intento compartir amb la meva dona, els meus fills i els meus amics.
M’agrada -ens agrada- molt viatjar, perquè viatjar és comunicació, descoberta i sobretot cultura. M’agrada llegir, sobretot llibres d’història. I col·leccionar pipes, boles del món i rellotges de butxaca. M’agrada fer excursions amb la família i amics i cada estiu “fem un tres mil”. El contacte amb la natura m’és vital i és un magnífic moment per conversar i compartir amb les persones que t’acompanyen. Us he de dir que de la muntanya, l’Aran, és el meu espai preferit i hi vaig sempre que puc.
Aquest sóc jo: una persona que ha dedicat la seva vida, a estudiar, a treballar, a la societat i a la família, més abans de ser Alcalde que ara, a la qual li prenc molt del meu temps.
Com vosaltres vull una ciutat que vagi encara més endavant, que sigui encara més un referent a Catalunya. Que sigui la capital de la Catalunya interior i on la qualitat de vida i la convivència entre les persones sigui el fet més representatiu. Una ciutat on doni bo de viure, que sigui atractiva, que sigui cívica, culturalment avançada i formada. Una ciutat on els nostres joves emprenedors i estudiants tinguin oportunitats de preparar-se i quedar-s’hi per desenvolupar-se professional, social i personalment.
És el meu desig i el meu compromís amb vosaltres per al futur.
Galeria de videos
